Wordle

Nova Zelanda

Don't worry, be happy - Bob Marley

http://www.wordle.net/

Els meus codis QR

Blog (http://www.qrcode.es/es/generador-qr-code/):

Text 125 anys de Maristes (http://www.unitaglive.com/qrcode):

Calendari d'estiu (http://www.unitaglive.com/qrcode):

Codi QR

El codi QR (en anglès QR Code) és un codi de barres en 2 dimensions (codi matriu) que pot emmagatzemar fins a 7089 caràcters numèrics, 4296 caràcters alfanumèrics (contràriament al codi de barres "tradicional" que només pot emmagatzemar de 10 a 13 caràcters) o 2953 octets.

Per accedir a la informació continguda o encriptada en un qr-code, és necessari un dispositiu digital de captura d'imatges (ex: càmera de fotos d'un mòbil, webcam...) i un software específic lector de qr-codes.

Té l'avantatge de poder emmagatzemar moltes informacions tot i ser petit i ràpid d'escanejar. Així, les sigles «QR» vénen de «Quick Response» ja que el contingut pot ser desxifrat ràpidament.

La informació oculta en el codi pot estar en forma de:

• TEXT
• URL (ens permetrà visitar una pàgina web concreta amb un sol clic)
• SMS ( podrem enviar un sms predeterminat a un número predeterminat amb un sol clic)
• VCARD (targes de presentació)

Les possibilitats i aplicacions d'aquests codis en gestió i màrqueting (especialment en opt-in màrqueting i promocions) són novedoses i interessants ja que mitjançant els codis qr es poden unir dos suports històricament aïllats: paper i internet o tinta i bits.

El codi QR ha estat creat per l'empresa japonesa Denso-Wave el 1994. El codi QR és molt emprat al Japó, on actualment és el codi de dues dimensions més popular.

L'estàndard japonès per als codis QR, JIS X 0510, ha estat publicat el 1999, i la norma ISO corresponent, ISO/IEC 18004, ha estat aprovada el juny de 2000.

Un detall important sobre el codi QR, seria que es tracta de codi obert i els seus drets de patent (propietat de Denso Wave) no són exercits.

Tot i que el desenvolupament inicial dels Codis QR tenia com objectiu principal la utilització de la industria de la automoció i avui hi ha la possibilitat de llegir còdigs QR des del telèfon i dispositius mòvils que permeten el seu ús amb un munt d'aplicacions diferents de les originals com:

• Publicitat
• Campanyes de marketing
• Merchandising
• Diseny Gràfic
• Papelería corporativa ( tarjetes de visita, catàlegs)
• Internet, Webs, blogs..

Mapa Maristes125 anys

Google Maps (durant un temps anomenat Google Local) és un servei de cartografia en línia gratuït de Google, disposa d'una interfície d'usuari amb zoom. Ofereix mapes i imatges reals provinents de satèl·lits i avions, que es poden consultar des del web de Google Maps o com a incrustacions a terceres webs a través de l'API de Google Maps. El Google Earth és un programa relacionat que integra en un programa les imatges per satèl·lit en forma de globus terraqüi.

Veure https://maps.google.es/maps/ms?msid=200069024968799060742.0004c12c70c27c9622fd0&msa=0&hl=es&ie=UTF8&t=m&ll=41.98208,2.816271&spn=0.01274,0.02046&source=embed en un mapa més gran

Web2.0

El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de P2P, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se'ls proporciona.[1] El concepte "Web 2.0" va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,[2] referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa,[3] les wikis, i Folksonomy folksonomies[4] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,[5] del.icio.us[6] i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat. Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan en l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly,[7] "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma"[8] La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció. Alguns experts en tecnologia, principalment Tim Berners-Lee, han qüestionat el terme considerant que s'ha magnificat, molts dels components tecnològics de "Web 2.0" ja eren presents en la creació de la primera World Wide Web.

Video Nova Zelanda

Informació General



Parc Nacional Abel Tasman en la Illa Sur

 Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es compon de nou illes, sent l'illa del Nord i l'illa del Sud les que tenen més extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans, alguns d'ells encara en activitat, glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innombrables rius. Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, oferint zones naturals molt diverses.